Fair play

Print
Categoria: Una aposta: fer persones
Publicat el Saturday, 23 July 2011 Escrit per Super User

 

Fair play

Què és i quins són els seus punts clau?

Joc net, "fair play" en anglès, és una expressió utilitzada per denominar el comportament lleial i sincer en l'esport, especialment amb el contrincant, respectuós amb l'àrbitre i els assistents. La preocupació pel joc net ha anat en augment a tot el món, davant la reiteració de conductes esportives qüestionables, no només per part de jugadors, sinó també d'entrenadors, dirigents, sponsors, àrbitres, públic, pares i familiars.

El joc net va especialment destinat a nens i adolescents, en una època en què la professionalització comença en els esportistes a edats cada vegada més primerenques.La promoció del "joc net" té com a objectiu primordial recuperar el sentiment de "jugar", com a una activitat naturalment satisfactòria i generalment agradable, honesta i divertida.


Un aspecte essencial està relacionat amb la significació que, internament i per a la societat, tenen les nocions de "guanyar" i "competir". El joc net es mostra tan en saber guanyat com en saber perdre. Cal jugar sense fer trampa, respectar l'adversari per evitar discussions i baralles, alegrar-se amb elegancia i enfadar-se amb paciència.L'esport és un joc i, amb les seves normes i les seves lluites, és també una imatge de la vida. Per què no veure en el fair play de l'esport una ocasió per educar-se en la vida? Això no significa, de cap manera, renunciar al desig de victòria ni a una falta de combativitat, sinó a canalitzar correctament els esforços i desigs de guanyar.A continuació teniu les 10 regles d’or de la FIFA, que es poden adaptar a qualsevol esport:

1. Juga net. La victòria perd valor si no s'aconsegueix de manera honesta i justa. Enganyar és fàcil, però no aporta gens. Jugar net exigeix coratge i caràcter, i dóna més satisfacció. “El joc net té la seva recompensa, fins i tot si es perd el partit. Qui juga lleialment guanya el respecte dels altres, qui enganya, només el menyspreu”. Es tracta només d'un joc. “I els jocs no tenen sentit si no es juga net”. En el nostre mitjà, és cada vegada més notable el rebuig per la simulació, la manipulació i el retard del joc recolzant-se en els “recullpilotes”.

2. Juga a guanyar, però accepta la derrota amb dignitat. Tot partit té com a meta la victòria. No s'ha de jugar amb la intenció de perdre. Qui no juga a guanyar enganya l'adversari, defrauda l'espectador i es menteix a si mateix. Es convida a no rendir-se davant d'adversaris forts, ni a cedir davant els febles. Aprendre a perdre i felicitar de bona fe els guanyadors, sense culpar l'àrbitre o qualsevol altra persona. “L'afició resecta més els bons perdedors que els mal guanyadors”. Naturalment, aquesta regla no és facil d'assumir en el nostre mitjà, donats els recurrents errors arbitrals; no obstant això, crec que els seguidors, a còpia de patir algun mal arbitratge, anem entenent que aquesta és una condició del joc que se supera formant jugadors íntegres, afeccionats assenyats i analistes ponderats.

3. Acata les regles de joc. Tot joc necessita regles. Sense elles, regnaria el caos. “Les regles del futbol són senzilles i fàcils d'aprendre”. Entendre-les permet comprendre millor el joc. “Les regles van ser concebudes perquè el joc fos divertit quan es juga i quan es gaudeix”. En aquest aspecte, és criticable tota instrucció del cos tècnic encaminada a jugar en el “tall del reglament”, lesionant contraris o justificant la derrota amb les decisions arbitrals. En el nostre mitjà, els partits inicien en els mitjans de comunicació dies abans i acaben en ells diversos dies després, sovint enmig d'enceses polèmiques; sense menysprear la importància del comentarista esportiu, és necessari reconèixer que l'escenari fonamental del joc és el camp.

4. Respecta els adversaris, els companys, els àrbitres, els oficials i els espectadors. “Fair play significa respecte. El respecte forma part del joc. Sense adversaris no hi ha partit. Els rivals tenen els mateixos drets. Els àrbitres estan en el camp per mantenir l'ordre i el joc net”. La FIFA exhorta als jugadors a acceptar sempre les decisions dels jutges, sense al·legar i a ajudar-los a que el partit pugui gaudir-se encara més, entenent que els jutges també formen part del joc i els espectadors creen l'ambient. Ells desitgen veure un partit en el què es jugui net, però també han de comportar-se esportivament. Aquesta regla compromet a tots els qui parcipen del joc. Quantes vegades, en el nostre mitjà, la violència en les grades ha sorgi d'agressions en el camp. Ha estat necessari sancionar estadis i equips, per no practicar el respecte, com a norma elemental. Podríem dir que el pitjor enemic del respecte i de la convivència pacífica és la supèrbia, que aflora fàcilment amb èxits que, a fi de comptes, són passatgers.

5. Promou els interessos del futbol. Essent el futbol l'esport universal per excel·lència, necessita del compromís del jugador per seguir essent el número u. Per això, se li convida a reflexionar si les seves accions poden afectar la imatge del futbol i a convertir-se en un ambaixador del joc. Això, al meu parer, compromet el paper formador dels equips, que han de promoure el desenvolupament cultural dels seus planters.

6. Honra els qui defensen la bona reputació del futbol. Es parteix de valorar la bona reputació del futbol com a fruit de l'honestedat de la majoria de les persones que l'impulsen. Per això, es convida a lloar les bones accions de persones que honren l'esport.

7. Rebutja la corrupció, les drogues, el racisme, la violència, les apostes i altres mals que representen una amenaça per al nostre esport. “L'enorme popularitat del futbol el converteix en presa fàcil d'interessos aliens al joc”. Es convida el jugador a rebutjar les temptacions d'utilitzar drogues, emfatitzants, els quals no tenen cabuda ni en l'esport ni en la societat. Alhora, s'exhorta a eliminar el racisme i la intolerància, tractant a tota persona sense distincions de color, raça o origen. Es fa una crida contra la participació dels jugadors en apostes relacionades amb partits en els quals actuïn, doncs això afecta negativament la seva habilitat i crea un conflicte d'interessos. Es convida a viure el futbol com a esport i, per tant, com a símbol de la pau. En una societat tan convulsionada com la colombiana, sobren les paraules per il·lustrar la importància d'aquesta regla d'or

8. Ajuda els altres a no cedir davant instigacions de corrupció. En aquest aspecte, es convida al jugador a ajudar als seus companys perquè no es deixin subornar. Això implica formar una sòlida defensa per resistir a les provocacions. Penso que aquí hi han de jugar un paper important els directius, els directors tècnics i els jugadors veterans, orientant els jugadors més joves. També haurien de tenir-se en compte criteris preventius, com la remuneració justa, equitativa i oportuna als jugadors per part dels equips; així com el compliment adequat amb la seguretat social i la pràctica d'incentius col·lectius per premiar el bon acompliment dels jugadors.

9. Denuncia els qui intenten desacreditar el nostre esport. S'insisteix en la importància de denunciar, quan es té certesa, als promotors d'enganys, destacant que és necessari posar en evidència l'engany que d'un pla deshonest. Ja que no n'hi ha prou amb negar-se, cal denunciar els culpables abans que aconsegueixin convèncer algú. Sobre aquest tema, la Federació Colombiana de Futbol i la Dimayor estan cridades a garantir amb capacitació, investigació i control, que no es repeteixin ets dolorosos generadors de violència, com en el passat.

10. Utilitza el futbol per millorar el món. S'anima al jugador a utilitzar la força del futbol com una poderosa plataforma per promoure la pau, la igualtat, la salut i l'educació per a tots. Aquesta és una indicació que compromet a jugadors, equips, afeccionats i mitjans de comunicació.

Monday the 18th. Joomla Template Creator. Custom text here
Copyright 2012

©