feed-image Sistema de subscripció de noticies RSS

Abril

 

Abril

Amb els papes Pau VI i Joan Pau II sobretot, podem constatar un increment en les audiències dels atletes amb el Pontífex. En un discurs als ciclistes del “Giro d’Itàlia”, Pau VI responia a la pregunta: per què els esportistes volen veure el Papa? Tocant el motiu més profund, deia: “Perquè l'esport és símbol d'una realitat espiritual encara que amagada, que constitueix la trama de la nostra vida”. Després continuava: “La vida és un esforç, la vida és una competència, la vida és un risc, la vida és una carrera; la vida és una esperança cap a la meta final, una meta que transcendeix l'escena de l'experiència comuna, i que l'ànima entreveu i la religió ens presenta”.

¡Que belles i veritables són aquestes paraules del Papa! La vida realment és un esforç. I l'esport ens ajuda a viure millor aquest esforç. Molts papes han subratllat l'aspecte ascètic de l'esport, a la llum de les paraules de Sant Pau. Moltes vegades feien referència a la carta a Timoteu: “He competit en la noble competició, he arribat a la meta en la carrera, he conservat la fe. I des d'ara m'espera la corona de la justícia” (2 Tim 4,7-8). Però el text per excel·lència és 1Cor 9, 24-27. Referint-se a aquest passatge de l'Apòstol, Pau VI deia:L'esportista ofereix a Sant Pau un argument, que del camp físic passa a l'espiritual i que, per tant, pot refluir des del camp pràctic de la vida viscuda: ‘Tots els atletes s'imposen una rigurosa abstinència…’ (1Cor 9,24-27). Les coses fortes, les coses grans, les coses belles, les coses perfectes són difícils, i exigeixen una renúncia, un esforç, un compromís, una paciència, un sacrific”.

 

També el Papa dels esportistes, Joan Pau II, ha afirmat en tantes ocasions que la pràctica de l'esport en el seu sentit més noble i autèntic porta sempre a la memòria l'ideal de virtuts humanes i cristianes que, no només contribueixen a la formació física i psíquica, sinó que també inicien i estimulen a la força i a la grandesa espiritual.

Març

 

 

Març

Seguint la mateixa finalitat, Joan XXIII observa com “també en l'esport, poden trobar desenvolupament les veritables i fortes virtuts cristianes, que la gràcia de Déu fa, després, estables i fructuoses: en l'esperit de disciplina s'aprenen i es practiquen l'obediència, la humilitat, la renúncia: en les relacions d'equips i de competències, la caritat, l'amor de fraternitat, el respecte recíproc, la magnanimitat, de vegades també el perdó; en les fermes lleis del rendiment físic, la castedat, la modèstia, la temperança, la prudència

Fair play

 

Fair play

Què és i quins són els seus punts clau?

Joc net, "fair play" en anglès, és una expressió utilitzada per denominar el comportament lleial i sincer en l'esport, especialment amb el contrincant, respectuós amb l'àrbitre i els assistents. La preocupació pel joc net ha anat en augment a tot el món, davant la reiteració de conductes esportives qüestionables, no només per part de jugadors, sinó també d'entrenadors, dirigents, sponsors, àrbitres, públic, pares i familiars.

El joc net va especialment destinat a nens i adolescents, en una època en què la professionalització comença en els esportistes a edats cada vegada més primerenques.La promoció del "joc net" té com a objectiu primordial recuperar el sentiment de "jugar", com a una activitat naturalment satisfactòria i generalment agradable, honesta i divertida.

Llegeix més:Fair play

Febrer

 

Febrer

Però, més enllà de la salut física, ¿podem trobar quelcom més a l'esport? En el seu discurs a un congrés italià sobre l'educació física, Pius XII apuntà quatre finalitats que té l'esport, que són:

  1. una finalitat immediata, la d'educar, desenvolupar, i enfortir el cos;

  2. una finalitat remota, perquè l'esport serveix per predisposar el cos al servei de l'ànima i de la persona;

  1. una més profunda encara, la de contribuir a la perfecció de l'home; i

  2. una últim, la d'apropar l'home a Déu

Quant a la segona finalitat, l'esport al servei de la persona, cos i ànima, el mateix Papa Pius XII observa: “L'esport, adequadament dirigit, desenvolupa el caràcter, fa de l'home una persona valerosa, que perd amb generositat i venç sense presumpció; això afina els sentits, esclareix i il·lumina la ment, i forja una voluntat de ferro per perseverar. No és només desenvolupament físic. L'esport correctament entès té en compte a l'home sencer.

Friday the 21st. Joomla Template Creator. Custom text here
Copyright 2012

©